Jordi Savall feia temps que desitjava col·laborar amb al món de la dansa, i encara més amb la partitura que Gluck va escriure per Don Juan de Molière. Era l’any 1761, un any abans que escrivís el seu famós Orfeo et Euridice. L’any següent compondria Sémiramis. De les dues obres se’n va fer una coreografia que es va perdre al llarg dels temps. Ara, Le Ballet de l’Opera National du Capitole de Toulouse va demanar a dos coreògrafs de prestigi, l’alemany Edward Clug i el madrileny Àngel Rodriguez, que es posessin al davant de la companyia francesa per tornar a coreografiar les dues peces de Gluck. Només faltava la complicitat de l’orquestra del Liceu dirigida pel propi Jordi Savall per arrodonir una proposta enlluernadora.
L’espectacle comença amb una suit d’orquestra, Iphigénie en Aulide, de Gluck. Continua la coreografia Sémiramís, inspirada en la tragèdia i fortalesa d’una reina siriana, escrita per Voltaire. Com a taló de fons hi ha un gran tapís que podria ser una pintura a l’oli abstracta i que va canviant segons la llum i la manera de moure-la. Al davant, 35 ballarins amb una gran tècnica i expressió corporal, defensen la peça d’una gran bellesa de moviments.
Don Juan és un ballet que vol ser molt visual, amb molts elements que juguen entremig del cos de ball, com per exemple un immens cavall que cavalca Don Juan, o les mampares que els separen. Això, més que altra cosa, distreu la coreografia, que per altra banda els ballarins broden amb la seva tècnica del més pur clàssic.