RITA PAYÉS SE LA JUGA

Una de les coses més sorprenents de la música catalana d’ara – en unes quantes llengües – i en català – tant a les illes com al País Valencià – és la quantitat de cantants femenines d’un nivell altíssim en una varietat d’estils molt diferents, des del folk al trap. Només cal recitar els noms de Rosalia – posem-la la primera per ressò internacional -, Sílvia Pérez Cruz, Maria Arnal, Lídia Pujol, Andrea Motis, Maria Hein, Clara Peya, Júlia Colom, Julieta, Judit Neddermann, Maria Jaume, Anna Ferrer, Joana Gomila, Bad Gyal i la seva germana Muschka, Maria, Tarta Relena, la Maria, etc.

Una de les últimes a destacar ha estat Rita Payés, procedent del magnífic planter de la Sant Andreu Jazz Band de Joan Chamorro, com Andrea Motis. Cal destacar que aquest grup de Sant Andreu, juntament amb el Taller de Música i l’Esmuc, són els planters de nombrosos artistes de gran qualitat, de Miguel Poveda a Rosalia. Rita Payés, cantant, compositora i trombonista,  va tenir el primer reconeixement amb Imagina, un disc gravat juntament amb la seva mare, la guitarrista Elisabet Roma. Després d’això tot ha estat anar cap amunt. I ara ha tret el seu últim disc, De camino al camino.

                Entre els molts festivals de música que es fan a Barcelona, el Festival de Jazz de Barcelona cada any se supera en una oferta variada i de qualitat. I una de les maneres de donar suport als intèrprets és el format Retrat d’artista , que permet al músic programar unes quantes actuacions i triar col·laboradors. Rita Payés ha aprofitat, davant d’aquesta oferta, per fer realitat una les seves il·lusions, interpretar El amor brujo de Falla amb la Camerata Penedès. Una decisió molt valenta.  Hi ajuda que quatre intèrprets de la Camerata participen a l’últim disc i a la gira que n’està fent Rita Payés. Tot plegat va ajudar a fer una versió molt aconseguida de la peça de Falla, que la cantant va rematar amb unes quantes de les composicions gravades anteriorment amb la companyia de guitarra d’Elisabet Roma. I això va acabar d’enfervorir el públic d’admiradors de Rita Payés.