Qui no ha quedat extasiat davant les fotografies que Man Ray va fer a la llavors model Lee Miller? Eren els anys 20 a Paris, centre de l’art en aquell moment d’entreguerres i on tots els artistes hi feien cap i la majoria van acabar passant a la historia de l’art, com Miró, Dalí, Eluard, Picasso, Duchamp, Ernst… Man Ray seria una figura clau dins el surrealisme i Lee Miller la seva musa. Havia nascut a Nova York l’any 1907 i treballava per la revista Vogue. Però esclata la segona guerra mundial i passa d’estar davant de la càmera a estar-ne darrere.
L’exposició Lee Miller: Cròniques de Guerra que s’ha presentat a la galeria FotoNostrum reuneix 124 fotografies entre l’any 1940 i 1946 en què va ser corresponsal de guerra. L’exposició fa un recorregut per tots els moments clau del conflicte: Londres durant el Blitz, els bombardejos sistemàtics que els nazis van fer a la població per desmoralitzar-los i la resistència i coratge que es va establir entre els civils. Els dies que Hitler envaeix França i entra triomfant a Paris. El dia D a les platges de Normandia. Els dies de l’alliberament dels presoners als camps d’extermini, amb les víctimes moribundes que no tenien ni esma de moure’s de les seves lliteres. Els primers dies de llibertat, amb la gent omplint els carrers de París, bojos d’alegria… Però més enllà d’aquest fets, que Miller retrata amb un ull cru, valent, realista i a la vegada femení, les seves fotografies capten el dia a dia del carrer en plena guerra: les monges intentant salvar alguna cosa entre la runa d’una església, els soldats fora del camp de batalla, els nens jugant al carrer, els hospitals de campanya ple de ferits, el fred, la gana…
Eren dies de lluita i solidaritat i la majoria de les dones es van posar al servei de la guerra. La revista Vogue també es va adaptar als temps que corrien i Miller va documentar la guerra per a un públic femení. Així va aparèixer la “moda patriòtica”, amb materials enginyosos i d’aprofitament, sense perdre l’aire de l’elegància que caracteritzava Vogue.
En l’exposició també es pot veure la mítica fotografia de l’artista dins la banyera de la casa de Hitler, on ella va viure els últims dies de la guerra i des d’allí va saber que Hitler s’havia suïcidat. Aquesta és una exposició de gran bellesa i a la vegada un recorregut per la història que no hauríem d’oblidar.