L’any 1955 Joan Fuster encetava la seva carrera assagística amb El descrèdit de la realitat. Es tracta d’una mirada a vol d’ocell de la relació de la pintura amb la realitat des del Giotto fins, diguem-ne, el moment de publicació del llibre. És, segurament, un dels millors textos de teoria de l’art publicats en la seva època, amb la curiositat de ser d’un autor valencià en una llengua que…
Leer másGeneral
MORT D’UN COMEDIANT
Posem-hi que teniu la possibilitat d’anar a veure un dels millors actors de Catalunya representant una antologia d’alguns dels millors fragments del teatre universal. Comença per Èsquil i i arriba fins gairebé ara mateix. I entre un extrem i l’altre hi trobem Sòfocles, molt de Shakespeare, força Txèkhov, Pirandello i una miqueta de les obres clàssiques de repertori. I a més a més l’actor aprofita per fer algun trosset de les heroïnes del teatre, argumentant…
Leer másSÉMIRAMIS/DON JUAN
Jordi Savall feia temps que desitjava col·laborar amb al món de la dansa, i encara més amb la partitura que Gluck va escriure per Don Juan de Molière. Era l’any 1761, un any abans que escrivís el seu famós Orfeo et Euridice. L’any següent compondria Sémiramis. De les dues obres se’n va fer una coreografia que es va perdre al llarg dels temps. Ara, Le Ballet de l’Opera National du Capitole de Toulouse va demanar…
Leer másLEE MILLER: CRÒNIQUES DE GUERRA
Qui no ha quedat extasiat davant les fotografies que Man Ray va fer a la llavors model Lee Miller? Eren els anys 20 a Paris, centre de l’art en aquell moment d’entreguerres i on tots els artistes hi feien cap i la majoria van acabar passant a la historia de l’art, com Miró, Dalí, Eluard, Picasso, Duchamp, Ernst… Man Ray seria una figura clau dins el surrealisme i Lee Miller la…
Leer másUN MACBETH GAMBERRO
La gran sorpresa d’aquest Macbeth de la Perla és, per als que no els coneixíem en la nostra ignorancia enciclopédica, sentir els Tiger Lillies. De sobte, els amants de Tom Waits, Nick Cave, el cabaret berlinès i Kurt Weil ens trobem amb una barreja de tots plegats amb unes gotes de tabasco punk. Les tres bruixes de Macbeth canten, toquen la batería, xisclen i barregen les seves profecies bicèfales amb…
Leer másEL GRAN TEATRO DEL MUNDO
“Obrad bien que Diós es Diós”, repeteixen els personatges de El gran teatro del mundo, de Calderón de la Barca, una de les obres més importants del segle d’Or espanyol que aquesta vegada veiem al Teatre Romea amb la companyia CNTC dirigits per Lluis Homar amb dramatúrgia i música de Xavier Albertí. El gran teatro del mundo és un auto sacramental per celebrar el Corpus…
Leer másLa majordoma
La majordoma és el segon monòleg de Josep M. Miró dins del Tríptic de la epifania. Amb El cos més bonic del món…, que va interpretar magistralment Pere Arquillué al teatre Romea, Miró va guanyar uns quants valuosos premis i sobretot va obtenir un gran reconeixement com un dels dramaturgs actuals més interessants. Ara continua els monòlegs amb La majordoma, interpretat per una altra gran actriu de l’escena catalana, Rosa Renom. El…
Leer másUN DÉU SALVATGE
Estava clar que el teatre Goya estaria ple de gom a gom i que les entrades per la resta de dies s’esgoten en un sospir. I és que una obra de Yasmina Reza, encara que sigui una reposició, omple, perquè el públic sap que va a veure bon teatre i que, a més a més, riurà. La novel·lista, actriu i dramaturga francesa ja ens havia enlluernat en la seva primera obra, Art, estrenada al 1994…
Leer másEL PÚBLICO AL LLIURE
Entrem al pati de butaques del Teatre Lliure i trobem el teló tancat – una clàssica cortina vermella. Se’ns fa estrany, perquè avui ja no existeixen, els telons. L’obra comença al sepulcre de Julieta, amb Romeo mort i ella plorant-li al damunt, fins que agafa el punyal i se’l clava. S’abaixa el teló. Fi de l’obra. De seguida apareixen els artistes vestits d’època, tots saluden i el públic – nosaltres – ens fem còmplices de…
Leer másCARTIER BRESSON, DISPARANT AMB LA CÀMERA
Segurament Henri Cartier Bresson,nascut el 1908 i mort el 2004, és el fotògraf que millor representa l’evolució d’aquest art durant el segle XX. L’exposició de la Fundació Mapfre permet veure-ho gràcies a una tria generosa i ordenada, contra el que li agradava al mateix fotògraf, de manera cronològica. I que només segueix un ordre temàtic quan la cronologia ho permet. Una de les dades importants de la vida de Cartier Bresson és l’ensenyament que…
Leer más