“Obrad bien que Diós es Diós”, repeteixen els personatges de El gran teatro del mundo, de Calderón de la Barca, una de les obres més importants del segle d’Or espanyol que aquesta vegada veiem al Teatre Romea amb la companyia CNTC dirigits per Lluis Homar amb dramatúrgia i música de Xavier Albertí.
El gran teatro del mundo és un auto sacramental per celebrar el Corpus Christi, que va adquirir gran rellevància després del Concili de Trento. Descriu la vida com si fos un teatre que cada individu representa segons el seu paper i que serà jutjat segons l’hagi representat bé o no. Només amb la mort tindrà la vida eterna. Ple de reflexions espirituals i filosòfiques, comença amb la visita de Déu (Antoni Comas) al món (Carlota Gavino) i li proposa organitzar una funció de teatre amb la raça humana i que cada individu sigui l’actor que representa el paper que se li designa. El rei, la discreció, el pagès, la bellesa, el pobre, el ric… A cadascú se li dóna uns elements característics del personatge. Déu el jutja i al final dirà qui forma part del banquet de la Eucaristia i qui no, segons hagin complert amb el paper atorgat.
Calderón juga amb els grans dogmes que regien la religió catòlica al segle XVII. Com diu Lluis Homar al programa de mà, Carderón intenta substituir l’obediència per la consciencia, la culpa per la clemència. Humanitza Deu, perquè la religió no pot ser una imposició del poder.
El gran teatro del mundo és una manera de mirar-nos els uns als altres, magníficament interpretat per la CNTC, ajudada per una escenografia efectista i la música de percussió que realça l’obra.