Mercè Rodoreda va tenir una vida que per sí ja podia ser una novel·la. Els ingredients hi són tots: casada amb un home més gran – el seu oncle – i que no s’estima, un fill que no li desvetlla la maternitat, la guerra i l’exili, un amor turmentat i poc correspost, les penúries de subsistir a la França ocupada… La gràcia és com s’enfoca i com s’explica tot això. Diu l’escriptora Comas-Arnal que va…

       L’escenari volia ser un bosc, amb el terra folrat d’una tela sinuosa que podíem imaginar un prat o un escampall de fulles. Hi havia plantes que delimitaven l’espai i al sostre unes branques pelades que després vam saber que eren d’un castanyer que els artistes van trobar mort al mig d’una fageda.  Aquests artistes eren Rita Payés i “la seva troupe”, com diu ella.          Al  teatre l’Artesana de…

      Diuen que és millor llegir la novel·la abans que veure la pel·lícula basada en una novel·la. En Això que estàs passant, ha estat al revés, primer ha sortit la pel·lícula d’Almodovar i com que ha tingut tan d’èxit era previst que aviat tindríem la novel·la de Sigrid Nunez editada per L’Altra editorial. Una i altra –pel·lícula i llibre – valen la pena, encara que hauria preferit llegir primer el llibre perquè el…

        Cada final d’octubre, i des de fa quinze anys, Barcelona té una cita amb l’arquitectura. Són dos dies que la gent pot entrar als edificis o espais que normalment no s’obren al públic o s’ha de pagar. El 48h Open House BCN és un dels festivals més ben pensats i agraïts que es fan a la ciutat. Aquesta vegada la pluja – de vegades molt intensa – podria haver tirat enrere…

        Impressionant els 80 músics a l’escenari del Liceu tocant  la Simfonia núm. 10 de Xostakovich amb la pel·lícula de William Kentridge al fons Oh to Believe in Another Wold.  Ni la pel·lícula es un mer acompanyament de la música, ni la música desapareix davant les escenes  d’animació. Això és el que pretenien tant l’artista plàstic com el director d’orquestra, Joan Pons.  I ho van aconseguir.        La pel·lícula està…

La persona que visita Nápoles no se pierde Pompeya, algunos tampoco se pierden Erculano – son menos-, aunque vale mucho la pena. La ciudad esconde tesoros, esconde sorpresas a bastantes metros bajo tierra, lejos del bullicio de las calles, desde mercados romanos perfectamente conservados, hasta catacumbas macabras que por ello despiertan interés.  Nápoles está lleno de belleza, alguna más escondida que otra. Una de estas joyas es la Capilla de san Severo, o mejor, la…

Una antológica de Antonio López en Barcelona es a la vez un lujo y una ocasión de oro. Un lujo porque hacía mucho tiempo que no se realizaba una exposición tan amplia del artista de Tomelloso en la Ciudad Condal y una ocasión de oro para hacer un repaso a su dilatada trayectoria desde las primeras obras hasta ahora mismo. Una de las cosas más sorprendentes de su obra es la unidad básica que tiene…

Al cruzar el umbral del Palacio de las Dueñas lo primero que busca el amante de la literatura son los limoneros. Los encuentra enseguida y recuerda los versos inmortales de Antonio Machado, nacido en una de las viviendas del palacio que en aquellos tiempos – años setenta del siglo XIX – se alquilaban y donde vivían sus padres. Aunque los limones son pequeñitos y verdes, más parecidos a una lima, ello no le impide recordar…