Aquest any Sílvia Pérez Cruz era l’encarregada d’inaugurar el festival Grec, i la veritat és que va ser una inauguració de les millors que es recorden. Perquè no va ser només la seva veu meravellosa, sinó la companyia d’un fotimer de col·laboradors, amics i familiars, molts d’ells artistes de primera fila. Només de començar la nit ja tenia el públic als seus peus. Va sortir, es va enfilar en un petit escenari al mig dels cercles que marcaven l’espai central del Grec i va cantar, a capella, una versió resumida de Vestida de nit. I amb això n’hi va haver prou per enfilar amb seguretat una vetllada inoblidable.
El cronista va tenir la sort d’anar-hi la segona nit de les actuacions. I dic la sort perquè, a més d’estalviar-se la visió sempre depriment dels polítics fent-se el simpàtic, va encertar l’única nit que hi havia dos convidats de luxe: la grandíssima Carmen Linares i el grandíssim Pepe Habichuela. Gràcies a ells dos la part on el Grec es va convertir en un gran tablao flamenc, amb ballarins i altres veus magnífiques, va ser un llarg moment dels que perduren a la memòria. S’hi barrejava un homenatge a Morente, el ball potent de Karen Lugo, les veus de tres cantants flamencs del país, la mateixa Sílvia Pérez Cruz, que cantant hondo no desmereix dels que s’hi dediquen plenament. Moments per recordar sempre.
Això només era un part de l’espectacle dedicat al disc Toda la vida, un día, de l’empordanesa. I quan semblava que aquell moment de potència insuperable no es podia millorar, un duet amb la mexicana Natalie Lafourcade, llarg i lent, suau i sentit, ens deixava a tots amb la bava a la boca. I abans, o després, o més endavant, o més endarrera: Mechita, el cor mulitudinari del solstici, Rita Payés a la veu o a la trompeta, el ballarí Andrés Corchero, una chacarera insuperable, Gallo rojo, gallo negro, la poeta palestina Farah Chamma, Carme Canela – la seva primera professora -, la seva filla Lola, i més i més i més. Un crític va gosar dir que Sílvia Pérez Cruz s’havia passat de frenada i havia fet un espectacle massa llarg – tres hores generoses. Al cronista se li va fer curt. Ben mirat, s’hauria quedat a viure al Grec amb Sílvia Pérez Cruz i els seus amics.
Xavier Lloveras