Espanya i Catalunya vistes per un britànic a Madrid el 1924
Els punts de vista externs acostumen a tenir el valor afegit de l’aparent objectivitat i del distanciament necessari per tal de poder analitzar millor una situació. El llibre Spain To-day es presenta d’entrada com una anàlisi sobre l’Estat Espanyol, amb data del 1924, escrita per Frank B. Deakin, un antic agregat de premsa a l’ambaixada britànica a Madrid. Es dirigeix a un potencial lector britànic i les comparacions entre les situacions d’Espanya i d’Anglaterra hi apareixen sovint. La sorpresa arriba quan, repassant l’índex, veiem que un dels capítols porta el títol de “Catalan separatist movement”.
Al prefaci del llibre Deakin declara la seva obra com a única en el sentit que, en comparació a llibres de la mateixa temàtica, “not one of these books deals with the phases of Spanish life which I have taken upon myself to write about in these pages” (p. v) L’anglès s’oposa a la resta d’autors que han volgut evitar ferir sensibilitats i que per aquest motiu han creat una idea incompleta o equivocada de la situació espanyola en els lectors anglesos:
“(…) I have attempted to describe, amongst other things, those phases of governmental activity (or lack of activity) which have combined to cause Spain to be almost as dreadful a country for its inhabitants in this twentieth century as any European country was in the Middle Ages” (p.v)
Deakin és molt crític amb el govern espanyol i l’Espanya que retrata és pobre, poc desenvolupada i té escàs poder sobre Europa. Segons ell, la principal causa n’és un sistema educatiu ineficient i amb mínims recursos que fa que l’analfabetisme sigui molt present i facilita que la població se sotmeti a sistemes de govern que no el tenen en compte i que modelen les lleis a la seva voluntat. Parla en vàries ocasions del caciquisme predominant en zones rurals i, a més a més, denuncia una gestió econòmica que afavoreix els ministeris de guerra (parla del conflicte al Marroc) mentre s’oblida dels necessitats camperols.
No hem d’oblidar quina era la situació d’Espanya el 1924: la dictadura de Primo de Rivera, iniciada el setembre de 1923 i que s’allargaria fins al gener de 1930, en un context de crisi econòmica conseqüència de la Primera Guerra Mundial. Paral·lelament es produeixen el fracàs en la política colonial al Marroc i nombrosos enfrontaments de caire social que la dictadura prova d’aturar mitjançant repressions i prohibicions. (Extret de la Viquipèdia)
“El principio de la salud está en conocer la enfermedad”
Amb aquesta cita de Cervantes Deakin inicia el capítol “Catalan separatist movement”. Pel britànic la continua desatenció que el govern central ha practicat amb aquelles parts del país que originàriament no formaven part de Castella i que hi han estat afegides durant el procés d’unificació del país, ha provocat un renaixement d’antics sentiments nacionalistes en zones que mai s’han acabat de sentir identificades amb el país que les engloba.
Precisament és Catalunya una de les zones que, segons Deakin, més ha patit aquesta situació: “The greatest differences of temperament and outlook were those between Catalonia and old Spain” (p.156) Tot seguit explica que la desatenta gestió per part del govern central de la rica indústria i comerç de Barcelona va provocar nombroses revoltes:
“(…) protested often and loudly against the system which made their region the treasure from which was drawn an undue proportion of the money wasted in maladministration at home, and in rash and sterile adventures, such as the conquest of the Riff district of Morocco” (p. 156)
A continuació l’autor fa un repàs històric de l’evolució de Catalunya per tal de posar de manifest que “(….) Catalonia did not form part of the Spanish State until the beginning of the fifteenth century” (p.157). Deakin tampoc oblida tractar el tema de la llengua catalana i explica com durant el segle XV, en el moment de la unificació d’Espanya per part de Ferran el Catòlic, aquesta va deixar de parlar-se a les ciutats i als cercles intel·lectuals per trobar-se només en zones apartades del camp. De fet, amb Primo de Rivera, el 1924 es va prohibir l’ús de la llengua catalana en la vida pública i administrativa. Tot plegat va provocar que amb els anys anés creixent un sentiment de necessitat de reforma, de voluntat de llibertat.
L’autor fa un repàs d’autors que, a partir del segle XIX, van començar a alimentar el sentiment nacionalista: Bonaventura Carles Aribau (amb la seva Oda a la Pàtria), Rubió i Ors (amb Lo Gayter del Llobregat), Antoni de Bofarull, el paper dels Jocs Florals… Destaca les figures de Prat de la Riba i de Rovira i Virgili com a principals defensors del sentiment nacionalista català i fa un detallat anàlisi de la situació política catalana.
En tot moment Deakin és molt crític amb la postura del govern central respecte Catalunya i en denuncia una mala gestió:
“(…) the large majority are merely tired of national inefficiency and disorder, and wish to make and administer laws and regulations made by themselves to suit local circumstances, which often have nothing in common with those of Castille, Andalusia or other regions with entirely diferent needs form theirs” (pp. 173-174)
Per tant a Catalunya hi hauria un fort desig d’autoadministració. Segons el britànic els catalans són essencialment europeus en sentiment i desenvolupament, en contrast amb un estat espanyol envellit i ancorat en l’Edat Mitjana.
Deakin també admet que la independència de Catalunya podria suposar la seva ruïna econòmica donat que el comerç amb Espanya acabaria. No obstant, ho relativitza afirmant que la proposta de la majoria de líders catalans es basa en una relació de federalisme respecte al govern central, no només per Catalunya, sinó per totes les regions que formen Espanya. Ens parla d’una situació de “Home Rule All Round” on caldria reorganitzar el funcionament de l’estat espanyol en la seva totalitat. Alguns teòrics inclourien Portugal dins aquesta reforma (estaríem parlant de la Confederació d’Estats Ibèrics) però l’autor d’aquest llibre no ho veu viable.
La conclusió a la que arriba Deakin és clara. Cal prendre mesures que tinguin en compte les aspiracions del poble català:
“Unless the Spanish militarists alter their tactics we may expect a continuance of trouble in Catalonia. Oppression cannot keep down so virile a race.” (p.176)
Anna Torné