Roberto Calasso sobre “L’únic i la seva propietat” de Max Stirner

Roberto Calasso sobre “L’únic i la seva propietat” de Max Stirner

La censura prussiana va considerar que “l’Únic i la Seva Propietat” era “massa absurd perquè pugui ser perillós”. Marx i Engels, en canvi, el van considerar prou perillós per dedicar-li més de tres-centes pàgines persecutòries de la Ideologia alemanya. Nietzsche no el va esmentar mai, però va confessar a una amiga la por que tenia que un dia l’acusessin de plagiar Stirner. Des de fa més d’un segle les històries de la filosofia el defineixen…

Llegir més

Ian McEwan sobre John Updike

Ian McEwan sobre John Updike

“La tetralogia del Conill és l’obra mestra d’Updike i probablement serà el seu monument. En tots els seus detalls, més casolans o més aspres, i en tots els seus territoris, la feina, la política, la jubilació i, sobretot, el sexe, sempre hi ha present la metafísica, de vegades com un simple reflex enterrat en una frase, d’altres de manera còmica i barruda. A la primera novel.la, Corre, Conill, quan el jove Harry, tipògraf i ex-jugador…

Llegir més

Giuseppe Tomasi di Lampedusa parla de Stendhal

Giuseppe Tomasi di Lampedusa parla de Stendhal

Balzac és el que és; però la vintena de les seves novel·les que miren de ressuscitar l’atmosfera social de la Restauració no aconsegueixen la claredat de l’evocació aconseguida en les 500 pàgines d’El roig i el negre (i també a Armance i a Lamiel); allí hi és tot: els mòbils, els impulsos i les resistències, la riquesa cultural, els canvis de rumb, els grinyols, el sentiment de l’alba, la “couleur du temps” d’aquella cruïlla vital…

Llegir més