T de Teatre porta més de trenta anys en escena, sempre buscant nous reptes que acostumen a enganxar, per això el públic ja hi va convençut que s’ho passarà bé, que sortirà content i agraït de passar una bona estona. Això ja ho tenen assegurat.
Aquesta vegada han demanat al director argentí Mariano Tenconi Blanco que els escrivís una obra a la seva mida: quatre monòlegs per a quatre actrius que també ha dirigit i que porta el títol de La dona fantasma, traduïda al català per Sergi Belbel.
Citant les paraules de l’autor: “és una comèdia delirant que mescla humor, quotidianitat i ficció.” Quatre mestres dels anys 70 – ho sabem per la indumentària i pentinats que duen les actrius – ens expliquen les seves misèries: els amors frustrats, la relació amb la mare, amb els fills, la insatisfacció, barrejat amb el fet de fer teatre. Els quatre monòlegs són la mestra que l’acaba de deixar el marit, la que se li mora la mare i s’enamora del metge que la portava, la que és professora d’humanitats i s’enamora de la professora de gimnàstica i la mestra que li encarreguen preparar una obra de teatre amb els alumnes i descobreix que al teatre hi ha un fantasma. La banda sonora de Ian Shifres composta per dos músics acompanya el text d’una manera tan compenetrada que de vegades sembla una actriu més, com si la música parlés. I és d’agrair, perquè no sempre el text està a l’alçada de les actrius, boníssimes en els seus papers còmics. És un text pla, que no emociona, que es perd volent fer gràcia amb coses òbvies…
La dona fantasma es pot veure al Teatre Romea. Segur que tindrà molt d’èxit i que el públic, com dèiem, sortirà content, però no és la millor obra que han representat, ni de molt, aquestes excel·lents actrius.
Isabel Olesti