Eleonora Carrington (Lancashire, 1917- Ciutat de Mèxic, 2011) és una de les artistes més rellevants del surrealisme, encara que a  Europa no se li ha donat la importància que mereix fins fa ben  poc. Ara, i per primera vegada, es pot veure una exposició a la Fundació Mapfre de Madrid que intenta omplir aquest buit. Dona discreta però rebel, defensora dels drets de les dones, sempre connectada amb la natura i el món de les…

Deia Lucian Freud: “Què li demano a una pintura? Li demano que sorprengui, pertorbi, sedueixi, convenci.” No és una pintura fàcil, la seva, no agrada a tothom, no és còmode, més aviat incomoda, neguiteja. Com diu ell: pertorba. Però el públic fidel fa quilòmetres per anar-la a veure. Aquesta primavera es pot visitar al Museu Thyssen de Madrid la retrospectiva “Lucian Freud. Nuevas perspectivas”, que ja s’ha vist a Londres en motiu del centenari del…

El Rèquiem de Mozart ha estat sempre voltat d’una llegenda que el fa més atractiu i misteriós. Sembla ser que el compositor estava al llit, malalt, i va demanar a un dels seus alumnes que acabés l’obra perquè ja no s’hi veia en cor. Mozart no va sentir mai aquest final, però el dia del seu funeral l’orquestra i els cors van interpretar una part del seu Rèquiem, que seria una de les obres més…

La fotografia  està d’enhorabona, a Barcelona. Fa cosa d’un any es va obrir una nova galeria,  Foto Nostrum, i aquests dies hi podem veure dues grans exposicions: Robert Doisneau, Le temps Retrouvé i Alsina Textures. Ens centrarem en Doisneau, un dels grans noms de la fotografia. Aquí es presenten una cinquantena d’imatges festes entre el 1934 i el 1971, cedides per l’Atelier Robert Doisneau, que dirigeix les seves filles. És la primera vegada que s’exposa…

Estem davant del quadre Els menjadors de patates, una de les pintures més representatives de la primera època de Van Gogh. Un grup de pagesos al voltant d’una taula es reparteix unes quantes patates sota la mísera llum que els cau aplomada al mig. Van Gogh hi va treballar molt i en va fer diversos esbossos que enviava al seu germà Theo abans de donar l’obra per acabada. El pintor volia que la gent entengués…

El món s’enfonsa. Les ciutats es neguen. El mar s’ho endú tot. La gent mira de salvar-se. Una nena cau a les profunditats, però la balena la salva…I es troba al mig de la jungla. Comença l’espectacle. Hem vist l’inici del conte en projecciós, asseguts a la butaca del Liceu. Ens submergim primer en un món catastròfic i després en una selva plena d’animals i plantes. Estem veien l’espectacle Jungle Book Reimagined de la companyia…

Pels anys 70 grups vandàlics d’ultra dreta es dedicaven a fer atemptats a llibreries, editorial o sales d’exposicions que eren crítics amb la dictadura o simplement mostraven el seu esperit lliure, tan allunyat al sistema de l’època. El 25 d’octubre del 1971 se celebrava els 90 anys de Picasso, França s’hi va llençar i les institucions espanyoles van haver d’acceptar d’obrir-se una mica més i fer alguna cosa pel seu gran artista que gaudia de fama…