T de Teatre porta més de trenta anys en escena, sempre buscant nous reptes que acostumen a enganxar, per això el públic ja hi va convençut que s’ho passarà bé, que sortirà content i agraït de passar una bona estona. Això ja ho tenen assegurat. Aquesta vegada han demanat al director argentí Mariano Tenconi Blanco que els escrivís una obra a la seva mida: quatre monòlegs per a quatre actrius que també ha dirigit i…

Pere Arquillué fa l’obra El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc de Josep Maria Miró al Teatre Romea. Es tracta d’un monòleg, o més aviat d’un enfilall de monòlegs, sobre la troballa del cos d’un jove mort, segurament assassinat, enmig d’un tros, tots dits i encadenats per l’actor terrassenc. L’obra comença amb el monòleg del jove mort – ens recorda el començament de la gran pel·lícula Sunset Boulevard, de Billy Wilder,…

Ara es diu Les nits de Barcelona, però el format és exactament igual que el dels últims anys al Palau de Pedralbes. Canvi de nom però la mateixa filosofia, que funciona la mar de bé en aquestes nits d’estiu tòrrides i amb ganes de sortir de casa. Els jardins de Pedralbes són un preàmbul ideal abans d’un bon concert a l’aire lliure. La programació tempta. Les portes s’obren dues hores abans de l’actuació i el…

Tina Modotti va tenir una vida curta i intensa, escampada per mig món i amb uns canvis de medi social profunds. Però nascuda en una família pobra friülana – una regió del nord d’Itàlia amb una llengua romànica pròpia en la qual va escriure alguns poemes Pier Paolo Pasolini -, a Udine, sempre va tenir clar de quina banda estava. Després d’emigrar a San Francisco de ben jove, allí va establir relacions amb la bohèmia…

Ink és el títol de l’espectacle. Ink vol dir tinta. I en aquest cas és la tinta d’un pop, allò que treu per protegir-se. L’escenari és de color negre, com la tinta, i està voltat d’un plàstic que es belluga i vola al mínim moviment. En un costat una mànega que no para de treure aigua amb un aspersor. I a sota el raig un home vestit de negre. Només sentim el soroll de l’aigua….

Sabíem que la pandèmia donaria molt de sí en la literatura. L’escriptora americana  Elizabeth Strout n’ha fet una novel·la que ha sortit en català per Edicions 1984. La Lucy a la vora del mar explica els dies llargs i tranquils tancada amb el seu exmarit en un poble de la costa de Maine, mentre  més enllà d’aquesta pau fictícia el món s’enfonsa. La història comença quan el virus encara no espanta tothom, però William, el…

La nova atracció del passeig de Gràcia de Barcelona és una cara de noia molt blanca, d’ulls clucs, amb llavis misteriosos. Hi ha cua de turistes per fer-s’hi fotos i,si pot ser, que hi surti la portalada de la casa Milà de Gaudí o els ferros de les magnífiques baranes de Jujol als balcons de la Pedrera. Dues o tres llaminadures pel mateix preu. Aquest immens cap de dona és l’entrada a l’exposició sobre l’obra…

J.B.Priestley sempre va enyorar la vida cultural i les cases victorianes de la seva ciutat, Bradford. Enyorava l’ambient “respectable” del barri de la seva infantesa i la vida social que s’hi feia. Aquesta pàtina de luxe, enyorança i desencant que el temps li va deixar a la memòria és el que fa servir en la majoria de les seves obres. El temps i els Conway, escrita al 1937, és una peça cabdal del teatre anglès….