Elling és una obra de teatre sobre l’amistat, sobre on és la ratlla de “ser normal”,una historia de perdedors que planteja coses aparentment banals però que no ho són gens. Tot servit amb humor i diàlegs intel.ligents dits per dos personatges que viuen fora de la societat, és a dir, que porten temps vivint en un centre psiquiàtric. L’obra comença quan aquests dos homes, innocents com criatures que encara no saben res del món (del…

El 29 de maig de 1912 el ballarí rus Nijinski escandalitzava el públic que omplia el Téâtre du Châtelet amb L’après-midi d’un faune, un coreografia inspirada en les escenes pastorals de la Ilíada per recrear l’amor entre un faune i una ninfa, amb la partitura impressionista del Prélude à l’après-midi d’un faune, de Claude Debussy. Cent anys més tard, el coreògraf belga Sidi Larbi Cherkaoui, que dirigeix el Ballet del Gran Teatre de Ginebra, revisa aquest…

Per anar a veure Els Watson, que aquests dies es pot veure al Teatre Nacional de Catalunya, és molt millor no haver llegit res de l’obra ni saber què vas a veure. Ens trobem en aquells casos que primer la trama sembla una cosa i acaba sent-ne una altra. Per això és molt millor deixar-se portar. I, efectivament, la primera mitja hora d’espectacle l’espectador que no s’ha informat pot quedar una mica atordit davant la…

Podria semblar que muntar una gran exposició conjunta de Joan Miró i Pablo Picasso al Museu Picasso i a la Fundació Miró és una redundància. La Fundació té el fons més important de Joan Miró i el Museu Picasso és, després del de París, el segon més important de l’artista malagueny al món. Però la realitat és que aquesta exposició és una de les principals arreu del món en aquesta temporada artística, tant per la…

Una parella de l’alta burgesia, interpretada per Joan Carreras i Mireia Aixalà, està a punt de rebre la visita del seu fill i la seva nòvia per celebrar els vint anys del noi amb un sopar. Aquesta noia, catalana de raça negra, descendeix d‘una  família cubana que va patir l’esclavisme. Els pares del noi, aparentment oberts, semblen acceptar la noia, però a poc a poc apareixen les preguntes molestes, els comentaris racistes, la superioritat de…

Quan escoltem Pavarotti fent el do de pit de Nessun dorma, l’ària de Turandot de Puccini, sembla una ironia que el gran compositor de Lucca morís d’un càncer de gola abans de poder enllestir aquesta òpera. Mort a Brussel·les on havia anat a tractar-se la malaltia, el final va anar a càrrec de Franco Alfano a partir dels apunts deixats pel compositor. Escenificada en una Xina de conte de fades – un conte de fades…

Falaise és un precipici, un penya-segat, alguna cosa que té risc i que t’hi pots precipitar. Com anell al dit per aquesta Falaise que ens regala la companya  franco-catalana Baró d’Evel, dirigida per Blaï Mateu i Camille Decourtye. Falise és circ, teatre, música, animals que dialoguen amb els humans, acrobàcia,  dansa, poesia… Quasi dues hores de somni, de vertigen, de poesia, de tendresa, d’emoció, de positivitat davant la vida, de sentit de l’humor. Vuit actors/actrius…

És un dia de l’any 1967, quan la BBC emet “Our World”, el primer programa via satèl·lit, i tot el món pot cantar i ballar alhora All you need is love. Estem en una sala desordenada i caòtica, amb cendrers plens de burilles, cerveses i molt de fum de porro. Coixins i mocadors de colors  psicodèlics. Un noi i una noia s’acaben de conèixer i ballant, ballant, s’enamoren. Són hippys i estan disposat a menjar-se…

Una antològica d’Antonio López a Barcelona és alhora un luxe i una ocasió d’or. Un luxe perquè feia molt de temps que no hi havia una exposició tan àmplia de l’artista de Tomelloso a la Ciutat Comtal i una ocasió d’or per fer un repàs a la seva dilatada trajectòria des de les primeres obres fins ara mateix. Una de les coses més sorprenents de la seva obra és la unitat básica que té des…

Els que vivim a les gran ciutats acostumem a anar pel carrer mirant a terra, o pitjor, mirant el mòbil. I ens perdem moltes coses. Però també podem ser del gremi dels curiosos i  passar cents de vegades per davant la casa de les Punxes, el Cercle del Liceu o la casa Bloc i preguntar-nos què hi ha darrere la façana. Són llocs privats o d’accés restringit i ja se suposa que no hi pot…