Falaise és un precipici, un penya-segat, alguna cosa que té risc i que t’hi pots precipitar. Com anell al dit per aquesta Falaise que ens regala la companya franco-catalana Baró d’Evel, dirigida per Blaï Mateu i Camille Decourtye. Falise és circ, teatre, música, animals que dialoguen amb els humans, acrobàcia, dansa, poesia… Quasi dues hores de somni, de vertigen, de poesia, de tendresa, d’emoció, de positivitat davant la vida, de sentit de l’humor. Vuit actors/actrius que son capaços de ballar, de cantar, de tocar un instrument, de saltar al buit. Es nota la mà de Mal pelo ( Maria Muñoz i Pep Ramis) en la qualitat de moviment, en saber omplir l’escenari.
Un escenari de parets negres amb balcons a diferents nivells, com si fos un racó de barri mig abandonat. I de cop les parets s’esquerden i en surt com un vòmit de cossos entortolligats. I és un no parar. Tot sembla fràgil, les parets cauen, els cossos es desesperen, es llencen, s’aboquen, s’increpen o es busquen, els vestits es desfan, el caos s’apodera de l’escenari. Però sempre es tira endavant, costi el que costi, la vida batega. Falaise es va estrenar a Barcelona el setembre del 2019 i va rebre el Premi Ciutat de Barcelona i el de la Crítica. Ara tornen al Teatre lliure, que sempre els ha acollit. I quan el teló baixa el públic es posa dempeus a ovacionar la meravella que ens havia deixat corpresos al seient.
Isabel Olesti