Per anar a veure Els Watson, que aquests dies es pot veure al Teatre Nacional de Catalunya, és molt millor no haver llegit res de l’obra ni saber què vas a veure. Ens trobem en aquells casos que primer la trama sembla una cosa i acaba sent-ne una altra. Per això és molt millor deixar-se portar. I, efectivament, la primera mitja hora d’espectacle l’espectador que no s’ha informat pot quedar una mica atordit davant la pompositat barroca, els balls volgudament pesats i una història que no sembla prometedora. ¿Serà així tota l’obra? dius, però de cop tot canvia com una mitja. Apareix el personatge clau, la pròpia escriptora, i l’obra fa un gir que no esperaves. Els personatges es revelen,les dones s’empoderen i volen participar en el guió de la seva pròpia vida. I sembla que estiguis veien una altra obra. O millor, veiem una obra dins d’una altra.
L’autora anglesa, Laura Wade, guanyadora del prestigiós Premi Laurence Olivier, va recuperar la novel·la inacabada de Jane Austen i va reconduir la vida de les germanes Watson i els personatges que les envolten. Josep Maria Mestres dirigeix aquesta comèdia que s’empassa molt bé. Només cap al final sembla que Wade no sap com resoldre els embolics i se’n va de la bola fent aparèixer fins i tot un ovni que no calia. Els Watson es pot veure fins al 17 de març.
Isabel Olesti