J.B.Priestley sempre va enyorar la vida cultural i les cases victorianes de la seva ciutat, Bradford. Enyorava l’ambient “respectable” del barri de la seva infantesa i la vida social que s’hi feia. Aquesta pàtina de luxe, enyorança i desencant que el temps li va deixar a la memòria és el que fa servir en la majoria de les seves obres. El temps i els Conway, escrita al 1937, és una peça cabdal del teatre anglès. Fa trenta anys la vam poder veure en una memorable versió dirigida per Mario Gas que va captivar el públic. El llistó era molt alt i Àngel Llàcer ha agafat el repte allunyant qualsevol similitud amb aquella versió molt més moderna que la que ha presentat ell al Teatre Nacional amb traducció sempre àgil i solvent de Joan Sellent.
Llàcer presenta uns Conway en un marc gairebé de vodevil, amb uns personatges de vegades exageradament histriònics i amb una espectacular escenografia que ens trasllada endavant i enrere del temps. S’ha acabat la primera guerra mundial i la família Conway, mare i sis fills, més uns amics, es reuneixen per celebrar els vint anys d’una de les filles, la que vol ser escriptora. El futur sembla prometedor i tothom està eufòric i amb grans expectatives d’una vida plena i radiant. Tots somien: la mestra amb una societat més justa, l’escriptora farà grans novel·les, el soldat farà grans negocis, l’actriu triomfarà… Però el temps passa i tot allò s’esfuma i ningú ha tingut el que esperava. I molt menys en l’amor. La mare es a punt de la ruïna, els matrimonis han fracassat, el fill mimat per la mare és un alcohòlic perdut…. Només hi ha l’Alan, el fill gran, interpretat magníficament per Biel Duran, que ens dona la clau de l’obra en una escena emocionant. L’Alan, que sembla un babau i que ningú fa cas, és qui dóna una lliçó de coherència i qui ha sabut viure millor, l’únic que podríem dir que és feliç amb el que té. És precisament ell qui ens diu “El temps només és un somni”. I tornem enrere, a la festa d’aniversari, quan tot semblava possible. I veiem perquè aquells somnis no han estat possibles. Fantàstica obra i fantàstics actors encapçalats per Roser Vilajosana en el paper de la mare. Teatre de luxe per a Barcelona.
Isabel Olesti