¿Quin va ser el primer llibre que et va descobrir que la lectura no era un càstig sinó un premi?
Mai vaig veure la lectura com un càstig. Però sí com quelcom prohibit i secret.
¿Què vas sentir quan vas veure publicat el teu primer llibre?
Estranyesa. Que potser no era jo.
¿Quin dels teus llibres recomanes a algú que no t’ha llegit mai?
Els tres que publicaré d’ara en endavant i dels publicats: La flor invisible, Missa Pagesa i La dona que mirava la tele.
¿Quins cinc llibres recomanes sense pensar-t’ho ni un moment?
Poesies de Dylan Thomas, Solitud de Víctor Català, El poeta i el temps de Marina Tsvetàieva, Poesies de Seferis, La Mort i la Primavera de Rodoreda. (Però m’ho he pensat)
¿Quin escriptor et sembla que t’hauria agradat conèixer i per què?
Prefereixo no conèixer-ne cap. Si no, puc agafar mania a la seva obra.
¿Quin escriptor que t’agrada et sembla que no t’hauria agradat conèixer?
La meva idea és esborrar la idea de la autoria i tornar els llibres autorialment a l’anonimat.
¿Quin és el teu autor – o llibre – absolutament preferit?
Déu i l’Antic Testament.