La fotografia està d’enhorabona, a Barcelona. Fa cosa d’un any es va obrir una nova galeria, Foto Nostrum, i aquests dies hi podem veure dues grans exposicions: Robert Doisneau, Le temps Retrouvé i Alsina Textures.
Ens centrarem en Doisneau, un dels grans noms de la fotografia. Aquí es presenten una cinquantena d’imatges festes entre el 1934 i el 1971, cedides per l’Atelier Robert Doisneau, que dirigeix les seves filles. És la primera vegada que s’exposa a Barcelona. L’exposició es divideix per dècades. Des dels primers retrats del París de postguerra o el Paris més lúdic – de bars i festes al carrer. Els retrats de grans personatges del món de la cultura amb qui es va relacionar… Doisneau va treballar per la publicitat i la moda i també va fer reportatges del Paris de la II guerra mundial. Però és al carrer on capta millor el moment precís de la vida quotidiana de desconeguts: nens que juguen al carrer, nens a l’escola, gent que treballa o és al bar, la prostitució, una festa, un ball, un casament… Doisneau té un punt de divertit que el fa especial. Sap agafar el gendarme davant una porta tancada que és la boca d’un monstre que sembla a punt d’engolir-lo. O la gàrgola de Notre Dame que sembla que agafi la punta de la torre Eiffel. O Picasso amb les mans que no són les seves sinó trossos de pa que formen uns dit exagerats.
Però la foto que li ha donat més fama –i més problemes – és La Baiser de l’Hôtel de Ville, del 1950: la parella que es fa un petó al mig del carrer, voltats de gent i amb l’ajuntament al fons. No va ser una foto espontània. Doisneau havia rebut l’encàrrec de la revista Life de fer un reportatge que mostrés parelles d’enamorats a Paris. El fotògraf va agafar dos actors i d’aquí surten un seguit de meravelloses fotos, entre les quals hi ha la seva foto icònica El petó. Al llarg dels anys més d’una parella el va denunciar dient que eren ells, i Doisneau va haver de dir que no era una foto a l’atzar sinó preparada, que no li treu en absolut la bellesa.