“La tetralogia del Conill és l’obra mestra d’Updike i probablement serà el seu monument. En tots els seus detalls, més casolans o més aspres, i en tots els seus territoris, la feina, la política, la jubilació i, sobretot, el sexe, sempre hi ha present la metafísica, de vegades com un simple reflex enterrat en una frase, d’altres de manera còmica i barruda. A la primera novel.la, Corre, Conill, quan el jove Harry, tipògraf i ex-jugador…

Balzac és el que és; però la vintena de les seves novel·les que miren de ressuscitar l’atmosfera social de la Restauració no aconsegueixen la claredat de l’evocació aconseguida en les 500 pàgines d’El roig i el negre (i també a Armance i a Lamiel); allí hi és tot: els mòbils, els impulsos i les resistències, la riquesa cultural, els canvis de rumb, els grinyols, el sentiment de l’alba, la “couleur du temps” d’aquella cruïlla vital…