Sempre hi ha expectació quan Paul Auster treu un llibre nou. Aquesta vegada es diu que potser serà l’últim ( l’escriptor té un càncer), però ningú ho vol creure perquè qualsevol novel·la d’Auster, amb els seus alts i baixos, atrau poderosament, emociona, i el que diu sempre és interessant. Baumgartner, l’última novel·la, és un professor de filosofia de setanta dos anys que en fa nou que va perdre la seva dona ofegada al mar. Com en la majoria d’obres d’Auster, l’atzar condueix la vida d’aquest professor, i una caiguda pocasolta a casa seva fa que s’assegui a la cuina i recordi. I ens submergim en la vida d’aquest home, enamorat encara de la seva dona que el record la fa viva i l’ajuda a viure. També ens explica la seva infantesa a Newark, la història del seu pare a la Polònia comunista i la de la seva mare, una modista abnegada. Rememora l’època que deixa casa seva i estudia a Nova York sense un duro, malvivint en pisos infectes i minúsculs. És quan coneix i s’enamora d’Anna, la seva dona, i els anys que viuen separats perquè tant un com l’altre són a Europa però en llocs diferents. Anna és traductora i també escriu, però la majoria de coses: cartes, poemes, pensaments… no veuran mai la llum, ni sembla importar-li, a ella. Fins que apareix una estudiant que vol fer la tesi sobre ella…
El protagonista ens recorda molt l’autor, encara que sembla que hagi girat els papers: a la ficció és la seva dona que mor i ell que l’enyora, mentre que a la vida real és ell el que està molt malalt, com si veiés el que ha de venir, però amb els papers intercanviats. L’autor explica tan bé, amb tant detall, la vida de la seva família, que el lector té la sensació que tot allò és veritat. I pot ser que ho sigui. Encara que això no tingui rellevància.
Baumgartner no és la millor novel·la de Paul Auster. Segur. Però té tots els ingredients que reconeixem en ell: la sensibilitat, l’emoció, La manera d’explicar una història que, encara que no t’interessi gaire, et fa continuar perquè és un gran narrador i sap com atrapar-te sense dir vanalitats. La novel·la està editada en català per 62 i en castellà per Seix Barral.
Isabel Olesti