Posem-hi que teniu la possibilitat d’anar a veure un dels millors actors de Catalunya representant una antologia d’alguns dels millors fragments del teatre universal. Comença per Èsquil i i arriba fins gairebé ara mateix. I entre un extrem i l’altre hi trobem Sòfocles, molt de Shakespeare, força Txèkhov, Pirandello i una miqueta de les obres clàssiques de repertori. I a més a més l’actor aprofita per fer algun trosset de les heroïnes del teatre, argumentant que no ha pogut fer alguns dels millors papers perquè són femenins, com ara Antígona. Només amb això n’hi ha prou per fer cua a la taquilla del teatre Romea de Barcelona. Aquest actor és Jordi Bosch.
Però és que a més a més aquestes perles teatrals estan enfilades en un collaret argumental que les separa amb diàlegs intel·ligents, ironies encertades i moments intensos. I Jordi Bosch té la companyia del seu cuidador, Jordi Marginet, i la seva filla,Mercè Pons, tots dos ben plantats i segurs en el seu paper, l’un de noi inculte a qui el gran actor fa de Pigmalió i l’altra de parenta amorosa i abnegada.
El text de Guillem Clua compta amb una direcció segura de Josep Maria Mestre. I, sense voler fer cap spoiler – sobretot ! – l‘obra ens sorprèn amb una curació exprés que recorda molt la psicoanàlisi sumària de la gran pel·lícula de Hitckcock Spellbound – que molts recordem amb el nom castellà de Recuerda. Aquí no hi tenim cap somni amb escenografia de Dalí, però sí un despertar cap a una nova consciència.