La gran sorpresa d’aquest Macbeth de la Perla és, per als que no els coneixíem en la nostra ignorancia enciclopédica, sentir els Tiger Lillies. De sobte, els amants de Tom Waits, Nick Cave, el cabaret berlinès i Kurt Weil ens trobem amb una barreja de tots plegats amb unes gotes de tabasco punk. Les tres bruixes de Macbeth canten, toquen la batería, xisclen i barregen les seves profecies bicèfales amb renecs i improperis i una força imparable. Després de la sorpresa, el pas següent és buscar les seves cançons i actuacions a Youtube i inscriure’s al grup de fans del grup.
Borges deia del Quixot de Cervantes – i, si no ho va dir, ho hauria pogut dir de les obres de Shakespeare – que la seva grandesa feia que sempre guanyés les batalles a qualsevol versió o traducció, bona o dolenta. I amb el Macbeth passa igual. En aquest cas, els Tiger Lillies guanyen la batalla amb un Macbeth tèrbol, brut, estripat, i la versió, reduïda i amb un seguit de jocs i de bromes, guanya la batalla gràcies a la força dels versos de Shakespeare.
Oriol Broggi dirigeix amb mà ferma tres bons actors. El que ho té més fàcil és Andrew Tarbet, angloparlant, ja que la majoria de l’obra es fa en anglès. Enric Cambray i Màrcia Cisteró fan el que poden amb el ric i fastuós i llunyà anglès de Shakespeare. I un no deixa de pensar com hauria estat l’obra si la magnífica Màrcia Cisteró hagués dit el text en català i ens l’haguessin sobretitulat en anglès, com es fa en un moment de l’inici de l’obra. Els tres actors es reparteixen tots els papers de l’obra i sovint un personatge salta d’un actor a un altre donant una nova dimensió al paper.
Igual com dóna una nova dimensió a l’obra les cançons compostes expressament per a aquest Macbeth. La primera és una divertidíssima versió gamberra d’uns coneguts versos anglesos que es fan servir quan veus una, dues o més garses: One for sorrow, two for joy, three for a girl, four for a boy, five for silver, six for gold, seven for a secret never to be told. En la versió de l’obra la pena, l’alegria, la plata o l’or es converteixen en assassinat, traïció, maldat… Comptat i debatut, una versió reeixida del Macbeth, que segurament ha tingut en compte la possibilitat de sortir de Catalunya i fer gira per terres llunyanes.