¿Quin va ser el primer llibre que et va descobrir que la lectura no era un càstig sinó un premi?
A la meva època llegir no era ni un càstig ni un premi. A vegades ens deien que llegíem massa, perquè ens faríem malbé la vista i fèiem poc exercici. Però ens regalaven llibres. A mi m’agradava llegir i llegia. Recordo haver llegit infinitat de vegades L’illa misteriosa, de Jules Verne.
¿Què vas sentir quan vas veure publicat el teu primer llibre?
Una estranya emoció.
¿Quin dels teus llibres recomanes a algú que no t’ha llegit mai?
De poesia, Lent. D’assaig biogràfic, Marques de foc. I, esclar, de teatre, L’Hort de les Oliveres. Crec que són tres obres que em defineixen.
¿Quins cinc llibres recomanes sense pensar-t’ho ni un moment?
Poesia de Josep Carner, Les Hores, de Josep Pla, Moby Dick, de Herman Melville, El jardí dels Finzi-Contini, de Giorgio Bassani, El doctor Jivago, de Boris Pasternak.
¿Quin escriptor et sembla que t’hauria agradat conèixer i per què?
Josep Carner, perquè m’agradaria parlar amb ell de moltes coses. També m’hauria agradat parlar amb Sagarra.
¿Quin escriptor que t’agrada et sembla que no t’hauria agradat conèixer?
Si un escriptor m’agrada no vol dir que em mori de ganes de conèixe’l. No sóc fetitxista de persones. Per exemple, no vaig fer ni un pas per anar a veure Mercè Rodoreda, que admiro.
¿Quin és el teu autor – o llibre – absolutament preferit?
Poesia, de Josep Carner.