Després de visitar els grans museus d’art d’Amsterdam i sadollar-nos amb Rembrandt i Vermeer, ve de gust una immersió al món de la ciència al Centre de les Ciències Nemo. El trobareu al moll d’un dels canals que configuren la ciutat i es veu de lluny per la seva forma de vaixell que crida l’atenció. Qui només vulgui disfrutar d’una vista espectacular d’Amsterdam pot pujar només a l’original terrassa escalada. Però Nemo mereix una visita, recomanada no només als petits, que poden trobar tota mena de jocs interactius relacionats amb la ciència, sinó als grans que queden atrapats pel contingut i la manera de mostrar-ho.
Nemo es va crear al 1923, però al 1997 va passar a un nou edifici dissenyat per l’arquitecte Renzo Piano, autor també del Centre d’art Pompidou de Paris. I només per l’edifici ja val la pena acostar-se a Oosterdok.
Cinc plantes ens endinsen la món de la tècnica i de les formes, dels fenòmens de la ciència, dels elements, dels invents, dels humans i tot el misteri de la vida i de l’univers. Veiem com ens enganya el cervell segons la perspectiva del que mirem, descobrim com es fa un senzill pont, pedra a pedra, i ens hi plantem sense que caigui. Seguim l’evolució d’un fetus humà, des de la concepció fins que neix. Ens qüestionem la mort, la depressió, el sexe… Entrem en un laboratori i a la planta baixa badem amb el joc de reacció en cadena que es pot seguir des de totes les plantes perquè estan obertes.
Però Nemo també ens planteja preguntes com ¿Som tan únics com ens pensem? Els humans som capaços de fer moltes coses, però hi ha altres éssers a la terra que en saben fer d’altres que nosaltres no podem fer. Per això ens necessitem, ni que sigui l’ínfima abella sense la qual el món s’acabaria.